contes eròtics

fragment/abril06
guanyador 2006
autor: Alfred Sala

El menovell de sor Alba
(Confessió mecanoscrita -i un xic grollera- de mossèn Perpetu Piula, prevere)

Quan l’encarregada dels fogons era sor Ramona -una fembra peluda i oronda, d’enormes natges flonges que li arribaven al garró-, jo sempre acabava amb mal d’estómac a mig matí, pels ous ferrats recremats que la molt bruta em solia fer.
Però quan la cuinera era sor Alba, aleshores el seu pa amb tomàquet amb llonganissa de Vic o anxoves de l’Escala era un regal per al meu estómac, i jo, reviscolat després de dir missa en dejú per la potència d’aquell esmorzar tan sa i autòcton, m’eixorivia i notava com els meus instints més elevats volien gaudir de la joia de viure.

fragment/abril06
accèsit 2006
autor: Jordi Boladeras

Arrampicare divertendonsi

—Tens fred? Doncs escalem despullats. Ho has provat mai?
—No, jo no.
La motxilleta que portava el Max i el casc, l’arnès i el calçat com a única indumentària els proporcionava una aparença grotesca. Amb la fila que feien no van parar de riure i de fer comentaris humorístics i impúdics mentre recorrien els pocs metres de distància que separaven les dues xemeneies.
—Nena, et veig més grosses les mamelles ara que abans; quan arribem a peu de via te les hauré de munyir.
—Nen, jo a tu no sé si et podré munyir res, amb aquesta esquelleta que brandes!
A peu de via es van fer a sorts qui començava. Va guanyar la Greta. El Max pujaria de primer. Mentre es feia el vuit doble, la noia li movia la titola amb l’índex a banda i banda com si del batallet d’una campana es tractés.
—Sembla molt mort, això…
—Dóna-li temps, pobreta, feia tants dies que patia gana que està empatxada i ara li costa fer la digestió.
—Temps!!! Quant??? Si quan arribi a la propera reunió no la tens empinada, la segona tirada també la faràs tu.