CONCURS DE CONTES ERÒTICS EN CATALÀ
CARNAVAL de Vilanova i la Geltrú 2006

fragment/agost06
guanyador 2006
autor: Alfred Sala

El menovell de sor Alba
(Confessió mecanoscrita -i un xic grollera- de mossèn Perpetu Piula, prevere)

Drets, l’un davant de l’altra en aquell recambró que es va anar escalfant a mesura que creixia la nostra passió, sor Alba es va treure el vel i va deixar anar una cabellera vermella i sedosa, premonició dels plaers que s’esdevindrien tot seguit i que havia ocultat durant els anys de professió. Vam entrar en contacte amb besos curts i sonors, que escampàvem per galtes, coll i orelles per explorar-nos mútuament i preparar-nos a gaudir de la finalitat primera i última per a què han estat creats els cossos, que, a la llarga o a la curta (estem en mans de la Providència), s’han de convertir en pols.

fragment/agost06
accèsit 2006
autor: Jordi Boladeras

Arrampicare divertendonsi

—Te la mamo o te la pelo?
Per què sempre hem de plantejar les qüestions més transcendents de la vida en forma de disjuntiva? Aquesta vegada la resposta del Max la va agafar desprevinguda.
—Ni una cosa ni l’altra, tirem amunt! Ara ve el llarg més bonic i impressionant de tot el recorregut. La xemeneia s’estreny i se n’ha de sortir a través d’un tram molt aeri i espectacular. La reunió es fa a la punta del gland d’aquest immens membre de roca per on estem pujant. Les dificultats reals de la via acaben allí i hi ha una confortable repisa on podrem reposar una mica.
—Actualment se’n diu reposar, d’això?
El Max va considerar oportú fer aquest llarg de primer i la Greta no s’hi va oposar. De fet, necessitava corroborar davant la noia que, tot i no ser tan fi en tècnica com ella, no li mancava gosadia. I això és precisament el que va pensar la Greta en el moment de sortir de la xemeneia i fer el famós tram aeri. No era difícil perquè hi havia força preses, però s’havien de tenir ben posats per la sensació de buit que provocava. En arribar a la reunió, tots dos van agrair els raigs de sol de la tarda damunt la seva pell nua. En aquesta última tirada la Greta fins havia passat una mica de fred i ho comentava en veu alta. El Max va voler fer patent la seva galanteria.
—Vine, que t’abraço.
No s’ho va fer repetir dos cops.
—Si estàs gelada!
I amb les mans va procedir a fer-li un joc de fregues pels braços, pel tòrax i per les cames que es va convertir en innocents i breus intents de massatge i que, finalment, va derivar en interessades i llargues carícies.
—Te la pelo o te la mamo?
—Posa’m una ració de cada.