fragment/desembre06
guanyador 2006
autor: Alfred Sala
El menovell de sor Alba
(Confessió mecanoscrita -i un xic grollera- de mossèn Perpetu
Piula, prevere)
-Quina sorpresa, oi? –va fer sor Alba somrient-. Feia anys que el volia
tornar a alliberar! –i va afegir-: Endavant, és tot vostre, xucleu-me’l
tot el que vulgueu!
Sant Joan Baptista, patró (entre d’altres) dels bacallaners,
em va guiar en la bogeria de llepades i enconyades que es van anar succeint,
i a la fi, sor Alba va ejacular en un sortidor de fluixos que em va deixar
xop de cap a peus.
-Si us plau! Si us plau! –va exclamar delerosa-. Doneu-me les vostres
llets, com feien els meus amiguets quan hi jugava de joveneta!!
Un doll blanc va sortir disparat del gland com si el corn de l’abundància
de la deessa Ops (demano excuses pel paganisme, però a aquestes alçades
del relat, ja no ve d’aquí i resulta un nom força oportú)
aboqués amb força els elixirs de la vida, o com si sant Sadurní
(per ser més catòlic) destapés una de les grans ampolles
de cava que deu tenir reservades per a les ocasions especials.
Sor Alba, empastifada de dalt a baix, em va abraçar rient i prement
fort el seu cos contra el meu. “Us estimo”, em va murmurar a cau
d’orella mentre m’hi feia un mossec. Estrenyent-la també
fort, vaig advertir quelcom que em creixia al cor i me l’omplia, una
joia immensa que em va fer tornar-li la petita mossegada alhora que li deia
“Jo també us estimo” i comprenia que m’acabava d’enamorar
com un bordegàs de quinze anys. Per sota, el penis, cofoi encara, maldava
per tornar-se a introduir entre aquelles comissures regalimoses a fi de retrobar-se
amb el seu companyó i prosseguir el joc.
fragment/desembre06