CONCURS DE CONTES ERÒTICS EN CATALÀ
CARNAVAL de Vilanova i la Geltrú 2006

fragment/gener07
guanyador 2006
autor: Alfred Sala

El menovell de sor Alba
(Confessió mecanoscrita -i un xic grollera- de mossèn Perpetu Piula, prevere)

D’aleshores ençà, al llarg dels anys i a través de repúbliques, dictadures i monarquies, sor Alba i jo ens hem retrobat cada dia a la mateixa hora. Vam haver de fer, però, alguns arranjaments, com ara convèncer sor Ramona i l’abadessa que sor Alba havia tingut una inspiració sobtada de santa Anna, en virtut de la qual s’oferia voluntària a encarregar-se sempre de la cuina per tal de fer uns plats senzills però ben apetitosos; a partir d’aquí, va ser-li fàcil d’aconseguir pells de llonganisses i de botifarres fetes d’intestí, d’aquesta manera no ens exposàvem a haver d’explicar cap embaràs provocat per un àngel o per l’Esperit Sant.
De segur que el meu sant patró, Perpetu, i la veneració que he manifestat sempre per santa Teresa, advocada (a més dels somnis i dels figuraires de pessebre) dels jugadors de billar i de les seves boles, han fet que pogués mantenir una constància diària malgrat el pas i el pes dels anys.
I ara me’n vaig a retrobar-me amb sor Alba, que als seus noranta-vuit anys Déu encara li dóna forces i fluids suficients per continuar-me encisant amb el seu menovell i estimar-me amb tant d’amor i passió com jo l’estimo.

Deo gratias (et remissio)

fragment/gener07
accèsit 2006
autor: Jordi Boladeras

Arrampicare divertendonsi

—Greta, ets una santa!
Es van morrejar com si fos l’última vegada i es van vestir. D’aquella confortable repisa de santedat fins al final de la via, quedava un trosset de quart grau que passava immediatament a tercer i a una rampa que van superar en poc més d’un quart d’hora. Van agafar la motxilla que havien camuflat entre les mates sis hores abans i van emprendre la tornada. Aquesta vegada van passar pel camí de les Paparres fins a Sant Joan, i d’allí a Sant Miquel i al Monestir. En el bar de la plaça Abat Oliva es van prendre dues gerres de cervesa amb dos entrepans i, agafats de la mà, van anar a buscar el cotxe. Una iaia que acabava de comprar una medalleta de la Mare de Déu de Montserrat i que pujava cap a la cel•la on s’estava de rumiatge, va exclamar a la filla, que la portava agafada del bracet, mira quina parella més bonica!