CONCURS DE CONTES ERÒTICS EN CATALÀ
CARNAVAL de Vilanova i la Geltrú 2006

fragment/juliol06
guanyador 2006
autor: Alfred Sala

El menovell de sor Alba
(Confessió mecanoscrita -i un xic grollera- de mossèn Perpetu Piula, prevere)

-Jesús vol que ens estimem.
-I ja ho fem.
-Però no del tot.
Sor Alba va endevinar les meves intencions, i em va contestar amb un somriure còmplice i maliciós.
-I què dirà, Déu?
-Déu no dirà res. Mirarà, callarà i serà feliç si som feliços.
-I deixarem de servir-lo?
-No, això, ni parlar-ne! En aquesta vida, sor Alba, hi ha temps per a tot!
D’una revolada, em va agafar la mà i em va estirar escales amunt, cap a les cel•les, a la vegada que em deia:
-Aleshores, afanyem-nos, perquè ara toca Lectio Divina, però sempre hi faig tard perquè m’entretinc a la cuina! Avui, però, m’entretindré una estoneta a la meva cambra... -i em va picar l’ullet.

fragment/juliol06
accèsit 2006
autor: Jordi Boladeras

Arrampicare divertendonsi

—Ves per on, Greta, aquest gallet se m’assembla: és tímid com jo.
—Doncs au, tot teu, espavila’l!
En Max va començar a moure la llengua-batuta com si hagués de dirigir una orquestra de clítoris. La Greta devia notar la voluntat simfònica del concertista perquè el gra d’arròs cuit va esdevenir llentieta crua sota les voluptuoses llepades que cada vegada provocaven en la noia una més gran emoció artística. El director devia treballar amb mestria perquè la noia fimbrava tota i va començar a cridar més, Max, més, Max, més, més, més... I al noi no se li va acudir altra cosa que, en un segon, treure la llengua, llepar-se sencers els dits índex i mitjà i, corbant-los una mica, enfonsar-los-hi a la vulva, tot tornant immediatament a l’allegro lingual de piuet femení. La Greta rajava de valent amb tot de contraccions líquides i el Max s’entossudia a moure dits i llengua fins que la noia no va poder més i va començar a renillar i a agitar aquell tou de gallons membranosos i convulsos. Tornava a ser l’euga salvatge de la roca.
—Treu dits, Max, i fica cara!
Més que entendre-la, va desxifrar el seu to suplicant i es va aplicar a fer el que li demanava la Greta amb tanta intensitat que quan el figatrèmol es va apaivagar i va aconseguir treure els morros d’aquell sisme xuclador, estava mig ofegat. En veure’s en cor d’alçar la cara, repenjar la barbeta en l'humit entreforc i expressar-se, un càntic va fluir dels seus llavis.
—Greta d’abril, morena de la serra, de Montserrat estel, reinfleu d’aire els meus pulmons i guieu-me cap al cel, guieu-me cap al cony.
Amb tot això, el fal•lus del Max no havia perdut la compostura en cap moment i mantenia una erecció exemplar.