CONCURS DE CONTES ERÒTICS EN CATALÀ
CARNAVAL de Vilanova i la Geltrú 2006

fragment/maig06
guanyador 2006
autor: Alfred Sala

El menovell de sor Alba
(Confessió mecanoscrita -i un xic grollera- de mossèn Perpetu Piula, prevere)

Com sempre feia, em vaig aixecar de la taula i vaig anar a deixar el plat i el bol a la pica, on hi havia sor Alba rentant, com sempre també, algun estri de cuina. Com sempre, li vaig agrair l’esmorzar, però aquest cop, entre el pessigolleig insistent i alegre que em notava a les parts lascives i la mirada d’acceptació que em van dirigir aquells ulls de color de mel, em vaig deixar dur per un impuls bullent que m’anava de la punta del gland a l’hipotàlem, i vaig encetar una conversa força atrevida que recordo com si l’acabéssim de mantenir ara mateix:
-El temps és breu...
-I fuig.

fragment/maig06
accèsit 2006
autor: Jordi Boladeras

Arrampicare divertendonsi

Montserrat és caòtica i és bellíssima. Aquest primer llarg va ser, doncs, una artística enfilada que va acabar en un arbre sec on el noi va instal•lar la reunió. De seguida es va posar a recuperar corda fins que la Greta el va avisar que ja pujava. Des d’on estava tenia una perspectiva en picat de la noia: la corda centrant els seus gestos, la testa amb el cabell arranat, les espatlles i els braços nus, i dues peres d’aigua vibràtils que acabaven en turgents peduncles de carn més fosca on ell hauria enganxat amb saliva dejuna una etiqueta on posés “Fruites Greta”. Amb aquest pensament mugronesc va notar que novament se li desenfundava l’espasa i que l’arma adoptava posició d’atac. En un tres i no res la Greta va estar a la seva alçada i mirant-lo als ulls li va dedicar un felicitats!. El noi sabia a què es referia.
—De res, no, Max, de molt.
I li va empunyar la cigala trempada prement-la amb força, de manera que ell va notar una agradable contracció per sota dels ous, en l’àrea prostàtica. Les bateries sexuals culminaven la recàrrega. L’on podia ser novament activat. Per a una cordada de dos, la millor manera de progressar és l’alternança natural en l’avenç. Això vol dir que l’últim que arriba a la reunió serà el primer en el llarg de corda següent. I així va ser com la Greta va prendre el relleu, en un tram una mica més difícil que l’anterior, fins a arribar a un burí que estava a uns dos metres per sota d’una pedra encastada. El burí era insuficient per muntar la reunió. La pedra, no. Va pujar-hi i hi va fer una llaçada doble amb la corda. Entre aquesta i el burí, la solidesa de la reunió estava garantida. Repenjada i descansant en l’arnès, cames obertes per mantenir l’equilibri i els dos peus ben col•locats en dues repisetes naturals, ja estava a punt. El jove pujava encès com una brasa. A ell també li havia tocat veure des de sota l’omnipotent figa de la Greta.