fragment/novembre06
guanyador 2006
autor: Alfred Sala
El menovell de sor Alba
(Confessió mecanoscrita -i un xic grollera- de mossèn Perpetu
Piula, prevere)
I de seguida es va col•locar al meu darrere, em va alçar la
falda de la vestidura i em va abaixar els pantalons. Llavors (Sant Pare, perdoneu-me)
em va llepar el forat. Vaig sentir alegria i esgarrifança plegades,
tot girant el cap per expressar la poca ortodòxia d’aquell acte,
però sor Alba se’m va posar d’un salt al davant, em va
fer un petó als llavis, i va murmurar:
-Estigueu-vos quiet i deixeu-vos fer –i va tornar a la seva posició.
De calent en calent, m’hi va introduir la llengua, i la va estar remenant
per dins i per fora fins que l’obertura va quedar ben ensalivada. A
continuació m’hi va posar un dit (si més no, ho semblava
al tacte cular) i en aquell moment de goig ple, va desaparèixer l’inconscient,
es va esborrar el catecisme i sant Doroteu i la seva frase se’n van
anar a fer punyetes. Vaig tenir una erecció instantània que
sant Fèlix (que vetlla perquè no hi hagi sequera) va voler fer
sucosa, i unes gotes de líquid preseminal van brollar cofoies del meu
òrgan.
Sor Alba entrava i sortia de dintre meu alegre com unes castanyoles, tot xocant
a ritme compassat les seves cuixes contra les meves natges. Jo gemegava de
satisfacció i ella xisclava de plaer. Intrigat perquè els seus
crits eren cada cop més forts, li vaig demanar que parés. En
girar-me, vaig descobrir el misteri que la feia ser una mica diferent: no
m’havia estat ficant cap dit, sinó el clítoris; un clítoris
rosat i miraculós, tan llarg i erecte que semblava un menovell, i que
es mostrava orgullós damunt del prat vermell on s’erigia, com
si tingués vida pròpia.
fragment/novembre06