fragment/octubre06
guanyador 2006
autor: Alfred Sala
El menovell de sor Alba
(Confessió mecanoscrita -i un xic grollera- de mossèn Perpetu
Piula, prevere)
En desfer-li el nus del cinturó de l’hàbit, vaig notar
com el penis, que amb els petonets se m’havia endurit com torró
d’Alacant, se m’estava estovant com torró de Xixona, potser
perquè per al meu bagatge religiós representava un daltabaix
massa gran trencar en un dir Jesús amb el símbol de la castedat
monàstica. En treure-li la túnica, en despullar pel cap aquella
vestal que havia decidit consagrar-se al sexe, el torró de Xixona es
va convertir en mongeta del ganxet. La visió del pubis cuidat, de pèl
roig com la cabellera, arrissat i curtet, del qual sobresortia per la part
de sota un llavi provocador i humit, em va causar una impressió tan
forta que es va activar sens dubte el meu inconscient catequista, i tot el
que s’havia inflat, es va desinflar. El mateix inconscient va fer aflorar
al meu cervell una frase de sant Doroteu de Gaza que se’m va instal•lar
davant dels ulls com si fos un cartell lluminós, d’aquells intermitents:
“Cal reprimir les passions abans que l’ànima no s’acostumi
al mal”.
No hi havia res a fer. En un instant, em vaig sentir infinitament derrotat
i humiliat. Em va saber molt de greu, per mi i per sor Alba. Ella, però,
que ignorava el fet gràcies a la sotana, em va amorrar als seus pits,
d’arèola ampla i mugró de cirera, rodons com pomelos,
i va fer que els hi mamés amb fruïció mentre em removia
els cabells i em conduïa al catre. Un cop sobre el llit, em va separar
de les mamelles i em va fer posar de quatre grapes. Meravellat de tanta iniciativa,
jo anava a dir alguna cosa, però ella em va posar un dit als llavis
i em va xiuxiuejar:
-Xxxt, no digueu res i relaxeu-vos. Veureu quina sorpresa.
fragment/octubre06